Amb aquest
treball donem veu a un col·lectiu poc visible, tal i com feien els
pintors del Realisme (Gustave Courbet, Honoré Daumier o Jean-Françoise Millet, per exemple), fent que la gent els conegui millor, els pugui respectar
tal com són.
Mostra dels treballs fets per l'alumnat de 2n de Batxillerat de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, Fonaments de les Arts, curs 2018-2019.
Autora: Patrícia.
Títol: "El bullying".
Col·lectiu: Joves víctimes de bullying.
Títol: "El bullying".
Col·lectiu: Joves víctimes de bullying.
Patrícia (autora): "Lamentablemente el bullying es uno de los temas más habituales en el ambiente escolar, pero muchas veces no se le da la importancia que se debería dar. Por eso he querido mostrar la experiencia de diversas personas que lo han sufrido. No quiero hacer que sintáis lástima por ellas, sólo quiero haceros pensar y que os replanteéis todas estas situaciones."
Autors: Pol i Andrea.
Títol: "Porque yo lo digo y amén".
Col·lectiu: Dones gitanes.
Hem difuminat els rostres de les dones fotografiades per mantenir el seu anonimat.
Pol i Andrea (autors): "Hem après a tenir valentia i força per tirar endavant un projecte. De cara a les entrevistes, hem pogut comprovar els prejudicis de les gitanes i l'opressió per part dels marits".
Portada
Contraportada
Núria i Emma (espectadores): Què hem après del treball "Porque yo lo digo y amén"? "Que no èrem conscients de l'opressió invisible que pateixen les dones gitanes; les obligacions i ordres que han d'obeir sense que elles se n'adonin que estan sent oprimides. Les cultures i ètnies són molt diverses i costa d'entendre aquelles diferents de les nostres".
Autora: Laura.
Títol: "Psiche-pathos-ia. Psicopatologia".
Col·lectiu: Joves amb malalties mentals.
Preguntes fetes: 1.T'afecta aquesta malaltia en el teu dia a dia? 2.Has aconseguit aprendre a viure amb ella? 3. Et sents una minoria? Fa que et sentis malament?
Iliane i Raquel (espectadores): Què hem après sobre el treball "Psicopatologia"? "Que encara que estem bé, podem patir qualsevol psicopatologia; que gent que mai imaginariem pateix malalties que no sabem i les amaguen per tal de no ser rebutjats; si ho amaguen, no podem ajudar-los i això fa que es sentin sols."
Autores: Noelia i Andrea.
Títol: "Els teus ulls no són els meus".
Col·lectiu: Joves als quals disgusta alguna part del seu cos.
El format és un llibre interactiu que proposa als lectors una intervenció directa
escrivint una paraula en relació amb la fotografia de la persona representada.
Títol a la primera pàgina del llibre
Autores del llibre
Respostes escrites: FORTES, ÚTILS.
Resposta: PERSONAL.
Resposta:
Respostes escrites: FANTASIA, ÚTILS.
Respostes escrites: ESPECIAL, ÚNICA, SUAU.
Respostes escrites: PRECIOSOS, EXÒTICS, BELLS.
Respostes escrites: FORTES, ÚNIQUES.
Respostes escrites: NECESARIS, FUNCIONALS, IMPRESCINDIBLES, NATURALS.
Respostes escrites: AMB CORBES; ETS TU, NOMÉS TU;
EL TEU COS ES TEU, NO LI TINGUIS FÀSTIC.
Respostes escrites: CADA CICATRIU ET FA ÚNIC, LA TEVA HISTÒRIA, MOMENTS.
Autora: Marina i Judith.
Títol: "Els colors de la depressió".
Col·lectiu: Persones depressives.
Preguntes fetes: Coneixes els motius de la teva depressió? Estàs rebent o has rebut ajuda?
Com representaries el dolor emocional? (dibuix,
color, paraula...)
Amb quina part del cos
associes el dolor de la depressió?
Marina i Judith (autores): "Hem
aprés que realment hi ha molta varietat de motius pels quals una persona pot
patir una depressió, i que es manifesta de diferent forma en cadascú".
Andrea i Nerea (espectadores), què hem après del treball "Els colors de la depressió"? "Que nosaltres, a diferència de la gent que pateix depressió, tenim una base en la qual recolzar-nos per a lluitar en el nostre dia a dia. No sabíem que la depressió podia afectar a la gent gran, ja que suposàvem que aquests, tenint texperiència de la vida, sabrien afrontar millor una situació difícil. Sembla que la depressió estigui directament relacionada amb la nostra societat, que la malatia no sigui de l'individu, sinó de la societat."
Autors: Marc i Joana.
Títol: "I tu, apostes pel comerç de tota la vida?"
Col·lectiu: Venedors del mercat central.
Marc i Joana: "S'aconseguirà un equilibri entre les grans cadenes de supermercats i els paradistes que continuen el negoci familiar, o en un futur pròxim veurem com guanyen els llargs passadissos i els prestages ben ordenats? El comerç és un punt de trobada del municipi, un espai per a la relació humana més enllà de l'intercanvi estrictament comercial i que el configura com a tret diferencial de la nostra cultura.
Amb aquest projecte tenim com a objectiu crear consciència popular donat-li veu al petit paradista que va a comprar el gènere, aixeca la persiana del seu negoci i ens presenta amb el seu millor somriure aquell producte en el qual està especialitzat. Tenim clar que no s'ha d'afavorir ni des de les institucuions, ni personalment, a les massives cadenes de supermercats que guanyen malpagant els seus empleats i venen un producte d'escassa qualitat però de llunyana procedència."
Laura i Sara (espectadores), què hem après del treball "I tu, apostes pel comerç de tota la vida?": "Que hem de valorar més el treball dels petits comerciants".
Autores: Núria i Emma.
Títol: "Anys de vida".
Col·lectiu: Gent gran.
Preguntes fetes: 1. Com et sents davant la societat?
Segur o insegur?
2. Respecte les tecnologies, t’hi sents
apartat? Què domines?
3. Trobes a faltar la teva jovent? Com
la descriuries?
4. Ens podries dir una lliçó de vida, un
consell per a la nova generació?
Núria i Emma: Dedicat "A les nostres àvies i avis, que sempre van estar, estan i estaran."
93 ANYS: "Sigueu comprensius i respectuosos, les edats són molt diferents i la manera de veure les coses també"
80 ANYS: "Mireu les coses en positiu"
75 ANYS: "Heu d'estudiar tot el possible per tirar endavant"
76 ANYS: "Heu de viure i ser bones persones"
85 ANYS: "Has de ser tu; n'hi ha moltes influències i la personalitat no us pot fallar"
77 ANYS: "A disfrutar la vida que són dos dies"
79 ANYS: "Estima't a tu mateix i no miris als altres. Si tu t'estimes, ho superaràs tot"
76 ANYS: "Heu de viure i ser bones persones"
70 ANYS: "Has de saber on estàs i qui ets"
73 ANYS: "Estudieu i aprofiteu el temps per aconseguir una bona feina"
Pol i Andrea (espectadors) Què hem après del treball "Anys de vida"? : "Ens ha fet saber com pensa la gent gran i com ens aconsella des de l'experiència".
Autores: Anna i Sara.
Títol: "Els altres em fan por".
Col·lectiu: Joves amb TAS (transtorn d'ansietat social).
Pregunta feta: Com et sents quan pateixes ansietat social?
Patrícia, Clàudia i Marina (espectadores): Què hem après del treball "Els altres em fan por"? "Que encara que a tots (normalment) ens faci un mínim de vergonya sociabilitzar, quan arriba a extrems d'ansietat, ja és més seriós. No s'ha de confondre la vergonya amb la fòbia social, ja que afecta de manera diària a més persones de les que creiem."
Autor: Eric.
Títol: "No más comentarios. Complejo de delgadez."
Col·lectiu: Joves amb complex de primor.
Pregunta: Què et diu la gent sobre el teu pes?
Eric: "He tractat aquest tema perquè crec que està massa normalitzat fer comentaris a la gent prima i vull desnormalitzar-lo. Vull fer entendre als altres que les persones primes també tenen complexos i no ajuda si algú parla d'ells com si no sentissin res o com si no els afectés.
En aquest treball les persones primes són com una diana i els comentaris com ganivets, per donar a entendre que fan mal. Aquesta composició de diana i ganivets no només es pot utilitzar amb el meu tema, sinó amb qualsevol on hi hagi víctimes i el comentari que els afecta."
_____
Els nostres referents han estat, a més dels pintors realistes del segle XIX estudiats, artistes contemporanis propers com Àlvar Calvet, que ha vingut a classe a explicar-nos el seu projecte "El vuité dia". Amb aquest treball ens apropa a un col·lectiu de persones dissidents del gènere que han escollit lliurement altres opcions no reglades: transsexual, no binari, intersexual…: https://www.youtube.com/watch?v=wyOVJvHF0Xo
Imatges de la visita de l'artista Àlvar Calvet a l'Institut Antoni de Martí i Franquès:
Un altre dels nostres referents ha sigut Raquel Friera i el seu vídeo "1.432.327 m2" en el qual, a partir de testimonis de persones que han estat retingudes en Centres d'Internament d'Estrangers (CIEs), descriu aquests espais de retenció als quals no pot accedir per la seva condició de ciutadana europea.: http://www.raquelfriera.net/trabajo/1-432-327-m2/
Hem triat la biblioteca del nostre institut com a lloc d'exposició els treballs fets per tractar-se d'una activitat d'animació lectora, ja que es poden llegir els testimonis escrits de totes les persones entrevistades:
L'alumna Júlia Martínez ha triat també un col·lectiu vulnerable per fer el seu treball de recerca de batxillerat, les dones preses de Tarragona. Ha entrevistat i fotografiat a tres d'elles. A continuació explica ella mateixa com ho ha fet.
Júlia: "L’objectiu del meu treball de recerca és
donar a conèixer i visibilitzar el col·lectiu de dones preses de Tarragona i
reflexionar sobre els prejudicis i tabús de la societat envers elles. Vull demostrar que qualsevol persona, en
algun moment de la seva vida, a causa d’una mala decisió, es pot veure
involucrada en una situació que la porti davant la justícia.
El treball es mou entre l’àmbit
criminològic i fotogràfic. Està estructurat en dues parts: la fonamentació
teòrica, on hi ha un recull d’informació sobre la història de la fotografia,
artistes referents, sistemes penitenciaris, població reclusa, reinserció,
reincidència; i la part pràctica, on hi podem trobar les entrevistes,
fotografies i enquesta.
Per realitzar aquest estudi he recorregut
a la recerca bibliogràfica i a la consulta de llocs web, a enquestes fetes a empresaris de Tarragona i entrevistes al personal del departament de justícia, a artistes i a dones ex-preses,
actualment en situació de tercer grau.
Amb la realització d’aquesta recerca he
pogut constatar la meva idea inicial sobre els prejudicis de la societat i
reafirmar-me en la meva hipòtesi. Aquest treball té la finalitat de
conscienciar a la societat a través de l’art, que les persones condemnades per
la justícia són un col·lectiu estigmatitzat però que la coneixença de cada cas
ens pot fer canviar d’opinió".
Article sobre el treball fet per la Júlia Martínez publicat al Més Tarragona del dia 11 de juliol de 2019, després de rebre el Premi al millor treball de recerca de batxillerat a la convocatòria dels estudis de Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció de la Universitat Pompeu Fabra:
Al Col·loqui Internacional Héloïse (febrer 2019), hem fet referència a aquests i d'altres exercicis de classe que posen de manifest la potencialitat de l'educació artística per a desenvolupar el pensament crític. Hem fet recerca social que ens ha servit per comprendre i respectar el nostre entorn més immediat i ho hem fet amb llenguatges artístics.
Més informació sobre treballs de classe relacionats amb el tema del retrat social a:
http://fervisible.blogspot.com/2016/01/retrat-social.html
http://fervisible.blogspot.com/2016/01/retrat-social.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada