fer visible l'invisible...: 48 hores sense mòbil (i algunes repercussions pedagògiques)

Prenc la (difícil) decisió de proposar un exercici nou: fer passar dos dies sense mòbil al meu alumnat de Cultura Audiovisual II. Abans de comunicar-ho a classe, demano permís a la direcció del centre. Els explico que serà un exercici voluntari i que guardarem els mòbils a la caixa forta, per evitar desaparicions.

Preparo llibretetes petites com a substitut del mòbil. Els nois i les noies encara no ho saben. Faig un monotip d'una fulla d'arbre o arbust en la primera pàgina de cadascuna, de forma que totes les llibretes esdevenen úniques i ara són diferents, com ells i elles. Les deixo assecar per portar-les el dia següent a classe. L'objectiu d'estampar una fulla no és decoratiu, sinó una espècie de metàfora visual que convida a connectar amb la vida.

Quan arriba l'hora de deixar els mòbils, ho fa aproximadament la meitat dels estudiants. Seguim un protocol: emboliquen els mòbils en un full de paper on escrivim el nom i posem una goma elàstica, tot seguit signem en un llistat de classe conforme ho hem deixat i ho introdueim en una capsa de sabates. 48 hores més tard tornarem a signar conforme el recuperem. Una de les meves alumnes m'acompanya a deixar la capsa dins de la caixa forta de l'institut.

És a partir d'aquest moment que reparteixo les llibretetes. Només dono una consigna: la portaran a la butxaca on habitualment porten el telèfon mòbil i la faran servir quan trobin en falta el dispositiu. No explico de quina manera l'han de fer servir, cadascú ho farà lliurement.

Després de 48 hores sense mòbil, fem una taula rodona per parlar del que ha passat. Canviem la distribució de les taules perquè és un dia especial i tots hem de dir la nostra. Hem dividit la classe en dos grups: els que desconfien de les pantalles (mòbil inclós) i els que confien. Durant la classe veiem que no és fàcil posicionar-se a favor o en contra, ja que veiem aspectes tan positius com negatius.

Enregistrem el so de la conversa dels dos grups-classes de cultura audiovisual i, de la transcripció feta, seleccionem alguns dels comentaris després de 48 hores sense mòbil:

- Cristina: "L'únic que m'ha molestat ha sigut a l'hora de mirar l'hora (riuen tots perquè s'identifiquen) ha sigut molest però a part m'he adonat que el treia molt per a res. Altres coses: he trobat a faltar la música i llegir."

- Cinta: "Per mi ha sigut llibertat, perquè amb el mòbil sembla que ho hagis de controlar tot: a veure l'hora, a veure si m'ha parlat algú... (...) He trobat a faltar la música, jo vaig a qualsevol lloc i necessito com la banda sonora (rialles), he estat més descansada sense tenir la noció del temps i sense controlar-ho tot tant."

- Alba: "He anat a dormir més aviat, perquè normalment em quedo fins a les tantes amb el mòbil. També vaig preocupar als meus pares perquè, al sortir d'anglés d'extraescolars, no vaig tornar cap a casa i no vaig pensar que no havia avisat."

- Dana: "Últimament estava dormint molt poc, com 5 hores al dia, i ara he dormit 8 hores".

- Judith: "Jo he notat com un canvi d'actitut, abans arribava a casa i estava amb el mòbil, en canvi ara arribo a casa i faig coses (rialles)".

- Cristina: "Les tecnologies no són el problema, el problema som nosaltres (...) si ens passem de la ratlla, al final ens perjudiquen".

- Cinta: "Estàs anul·lat, estàs només pel mòbil".

- Magalí: "Yo era muy pro-móvil, pero a medida que he ido haciendo este ejercicio ha sido como que he cogido desconfianza porque no me parece bien que seamos tan dependientes".

- Cinta: "Un mòbil és molt útil, però s'ha de saber quan utilitzar-ho i quan estar amb les persones. Aquest és el problema que tenim, que susbtituïm una pantalla per una persona, però amb el mòbil no sentim realment a les persones (...) Gràcies al mòbil ens podem comunicar i podem dir: vale, sí, quedem, i si vols immortalitzar aquell moment doncs fas una foto, però no quedar per fer-nos una foto i penjar-la a la xarxa".

- Cristina: "Les meves àvies súpercontentes que jo fes l'exercici, però elles també es pasen tota la tarda veient Sálvame! (...) A la meva mare no li va fer gràcia perquè no tenia forma de comunicar-se amb mi, ella de vegades està al sofà amb el mòbil, la tablet i la tele, i jo li dic que no és normal."

- Alba: "Als meus pares els ha agradat l'exercici perquè reconec que estic molt amb el mòbil; quan vaig anar a buscar el meu germà al cole vaig parlar amb ell, en lloc d'escoltar música".

- Aitana: "Ahir vaig encendre el foc (feia molt de temps que no ho feia) i la meva mare estava amb el mòbil i jo: mama, mama! i pasava una mica de mi. Em vaig sentir una mica més humana".

- Anna: "Potser sí que és problema del mòbil (...) penso en coses que m'ha explicat el meu pare que feia ell quan era jove i és tan diferent al que fem avui en dia! Quan quedaven amb amics anaven a fer excursions de dues hores pel bosc, era com més real. Ara pots parlar més amb els amics però no estàs amb ells, et pots sentir més sol".

- Cristina: "Estar sense el mòbil m'ha augmentat la creativitat. Com que no tenia càmera de fotos, he dibuixat molt."

- Alba: "Pensava que se'm passaria lent el temps però se m'ha passat ràpid perquè he trobat altres coses a fer, en plan: sortir de casa".

- Óscar: "Estoy a favor (de las pantallas), pero también le estamos dando muy mal uso. La realidad virtual y todo eso es un mundo que no existe. A mi los videouegos me han hecho mucho daño. Yo empecé en el bachillerato tecnològico y, a partir del segundo trimestre, estuve muy viciado a un videojuego y ahora estoy repitiendo, pero invertir en tecnologia es el proceso evolutivo de la sociedad humana."

- Aitana: "Para mi "evolución" es ser conscientes del daño que le estamos haciendo al planeta. Si unos aliens ahora mismo viniesen a la Tierra, dirían "vaya mierda, estan súper NO evolucionados", nos estamos cargando el planeta".

- - Laia: "Jo estic a favor perquè les pantalles donen feina a molta gent (...) per exemple els Youtubers no tindrien treball o el cinema també requereix pantalles... Crec que, tot i que s’ha de fer servir amb mesura, això també aporta felicitat. A mi m’agrada molt editar vídeos, si no tingués ordinador, no ho podria fer".

- - Cristina: "Hi ha aplicacions que fomenten molt la creativitat i pots donar-te a conèixer. (...) Jo jugo molt a videojocs, però mai he sentit ansietat per voler jugar més (“et saps controlar”, diu Cinta) , si s’han creat realitats alternatives, per què serà? Hi ha gent que en veritat no vol viure la vida que està vivint en aquest moment perquè no li agrada la societat que hi ha avui en dia. Poso un exemple: gent afectada per bullying, que contínuament està vivint situacions dolentes en la seva vida, potser pensen que és millor aïllar-se de la gent i potser conèixer altra gent que està sentint el mateix que ella en el món virtual."

- - Cinta: "Però si eliminéssim el bullying, ja no necessitaríem això".

- - Aitana: "Ens autoenganyem, perquè diem: “jo, quan estic fent alguna cosa, no faig servir el mòbil” però la vibració i el soroll que fa... o: “fa molt de temps que no l’he mirat, vaig a veure els missatges”. Els nostres pares també ho fan. Jo crec que el que hauríem de fer és educar a les persones, des de molt petites (...) crec que, com ha sortit ara, no ens hem adonat de les coses negatives (...) encara que ens pensem que el fem servir de manera adequada, no és veritat. Hauríem de convidar a que tot el món fes aquest experiment (deixar el mòbil) durant un dia, dos dies o jo què sé".

- - Alba: "Jo li vaig dir a un amic que fiem l’exercici aquest i em va dir és que els de l’artístic esteu penjats".

- - Óscar: "Los artistas también pueden fomentar su creatividad con ese mundo virtual".

- - Aitana: "Yo creo que no, que lo que hace es cortar la imaginación. A veces quiero hacer un dibujo que no haya hecho nadie y no puedo, me cuesta mucho, porque estamos tan rodeados de imágenes que te cuesta mucho crear una cosa original. Tendemos mucho a copiar una imagen, pero a la vez te inspiran, claro".

- - Anna: "Últimament m’adono que no ens sorprenem amb res, estem tan rodejats d’imatges de molta qualitat que quan veiem alguna cosa nova, no ens sorprenem".

- - Cinta: "Jo crec que aquest debat podria ser sobre drogues o sobre dependència emocional cap a una persona i diríem coses molt semblants. Som fràgils i tendim a aferrar-nos a moltes coses".

- - Judith: "Jo crec que la natura és la clau de moltes coses. Si connectes amb la natura t’oblides de tota la resta."

- - Cinta: "Els mòbils són capaços d’omplir un buit emocional. És molt trist."
- Amanda: "Jo m’he sentit més lliure (sense mòbil) perquè si el tinc em sento controlada, tothom ha de saber el que estic fent."

____

- Júlia: "Últimament em feia mal el cap i aquest dos dies he estat molt més tranquil·la i relaxada".

- María: "Me aburrí un poco. Si mis padres estaban fuera y mi hermana estaba con el móvil, yo estaba en casa y no sabía con quién hablar. (…) Hacía tiempo que no dibujaba porque no tenía tiempo y fue algo que me gustó y ayer, a mi me gusta mucho jugar a juegos de mesa, igual hacía un año que no jugaba con mis padres y ayer jugamos y nos los pasamos muy bien. (…) El móvil te da muchas cosas pero te hace que pierdas muchas".

- Núria: "He fet altres coses que no acostumo a fer. Per exemple, vaig tocar el piano y a vegades no ho faig perquè estic amb el mòbil i no em dona temps. M’he adonat que (el mòbil) no és necessari."

- Júlia: "Com que no tenia mòbil, no podia mirar l’hora i he estat més tranquil·la".

- Andrea: "Jo no l’he deixat però he intentat utilitzar-lo el menys possible i m’he adonat que quan m’arribaven missatges o qualsevol cosa, em molestava. Ja no era una eina, sinó una molèstia. No el vaig deixar (el mòbil) però m’hauria agradat."

- Andy: "Yo lo tengo en silencio las 24 horas al día. Suelo responder con 3 ó 4 horas de retraso a la gente. (…) Me he agobiado porque normalmente me como mucho la cabeza y, si tengo el móvil, se lo puedo explicar a alguien y me puede dar una respuesta y me puedo quedar mucho más tranquilo.

- María: "Muchas veces parece que no estás solo (delante de una pantalla). (…) Delante de Youtube te puedes pasar ahí… vamos!"

- Núria: "Jo estic totalment en contra que avui en dia els nens petits de 3 anys saben utilitzar el mòbil i em xoca molt perquè nosaltres jugàvem a coses."

- Júlia: "Si estic llegint, estic fent una cosa que em serveix. En canvi, si estic amb un mòbil..."

- Viqui: "A mi m’encanta llegir (...). Tenir una aplicació per poder llegir en el mòbil m’ha ajudat molt."

- Andy: "És un instrument que pot servir al poder per manipular-nos".

- Max: "Que la pantalla sea algo bueno o malo depende de la persona".

- Núria: "M’he adonat que, mentre passes temps amb el mòbil, oblides allò que tens al teu voltant que és físic."

- Andrea: "Les converses amb ma mare sempre són que critica les coses que faig (... ) de vegades és millor la companyia del mòbil que no una persona que tens al costat que només et critica."

- Maria: "A mí me da vergüenza decirlo, pero he estado más nerviosa. Yo lo sé que tengo dependencia y adicción al móvil. (…) Si nadie lo tuviera sería más fácil, pero si todo el mundo lo tiene…"

- Andrea: "Molta gent que conec online sí que tinc pensat conèixer-la algun dia, però sí ells no poden o jo no puc..."

- Miquel: "La pantalla te da inmunidad."

- Viqui: "Solamente ver que esa persona te está mirando y va estar escuchando todo lo que dices, a mí eso me pone de los nervios. A veces pienso: mejor se lo digo por móvil."

- Maria: "Si te pasas el día escribiendo (a través del móvil), al día siguiente, cuando ves a la persona piensas: qué le digo? "

____

De forma voluntària, alguns estudiants comparteixen amb mi la llibreteta que els ha acompanyat durant aquest dos dies. Veig que l'ús ha estat divers: alguns l'han fet servir de quadern d'esbossos, altres com a diari personal i altres han recollit per escrit les seves reflexions sobre els últims temes tractats a classe com el qüestionament dels mitjans i la nostra adicció a les pantalles.

Alba ha fet servir la llibreteta com a llibre d'artista

Cristina l'ha utilitzat com a diari personal

Núria explica la seva experiència positiva de viure sense mòbil

Cinta arriba a plantejar-se qüestions fonamentals sobre la seva vida i la relació amb els altres

Laia reconeix que no pot viure sense el mòbil

Alguns comentaris extrets de les llibretes:

María B.: “En el patio he metido la mano en el bolsillo de mi chaqueta en busca de mi móvil y lo que he encontrado ha sido una libreta y un boli. ¿Ahora esto es “mi vida”?

Hacía mucho que no dibujaba… Ya no me acordaba… Lo retomaré siempre que pueda. He conseguido olvidarme del móvil mientras dibujaba… Ahora que he acabado iré a cenar y luego seguiré estudiando… La noche es lo que más miedo me da… Veo unos cuantos vídeos en Yotutube antes de dormir siempre…”

- “El 2º día por la tarde no escribí porque estuve hablando con mi familia! Y jugando al parchís con ellos. Hacía mucho tiempo que no nos uníamos así. ¿Será por culpa del móvil?”

- “Ahora que tengo el móvil, he olvidado la libreta y a mi familia”.

Núria M.: “He perdut un mòbil i he guanyat una vida real”.

Albert: "He perdut el compte dels cops que, inconscientment, he allargat el braç obert la mà per tocar/agafar “el mòbil” i en comptes de mòbil he trobat aquesta llibreteta. M’he sorprès vegada rere vegada. He pensat, en algunes ocasions, que l’havia perdut”.

____

Com que estem estudiant a classe els mitjans de comunicació (ràdio, televisió, Internet) i les xarxes socials ho són, durant els dies següents reflexionem sobre quina és la nostra identitat digital. Per fer-ho, partim d'una pauta d'anàlisi proposada en el web EduCAC, però la transformem una mica per aconseguir ser més conscients de l'educació en valors i també en antivalors que generem a les xarxes sense adonar-nos.

EduCAC (identitat digital): http://www.educac.cat/actualitat/us-presentem-nou-itinerari-transversal-treballem-la-identitat-digital

Quan recullo les respostes, me n'adono de les ganes d'explicar-se que té el meu alumnat, ja que l'espai que jo els havia donat és molt reduit en comparació a les respostes, tan llargues i amb lletra extremadament petita! Aquest exemple viscut em serveix per reflexionar (per enèsima vegada) sobre la necessitat que els nois i les noies tenen d'expressar-se i quins pocs espais i moments per fer-ho els hi oferim els/les docents.

El buidat de les respostes em fa preveure que la propera classe provocarà un gran debat i així és. A priori, pocs volen reconèixer la responsabilitat que tots tenim sobre els missatges que difonem a través de la xarxa. En vermell indico algunes anotacions per tal de conduir el diàleg.

Algunes respostes a les preguntes: "De què t'ha servit fer aquest exercici? i Quin ús interessant podem fer de les xarxes?

Andrea: "Me ha servido para darme cuenta de que las redes sociales se han convertido mayoritariamente en un escaparate superficial, frívolo y narcisista con el que construimos una fachada ante los demás de una mejor imagen de nosotros mismos.

¿Creamos una identidad digital en base a nuestra identidad real o creamos nuestra identidad real basándola y ajustándola a nuestra identidad digital?

A partir de ahora creo que analizaré más detenidamente el contenido que cuelgo en mis redes sociales e intentaré hacer un buen uso de ellas, como podría ser un uso artístico o reivindicativo que deje un buen impacto y un buen mensaje sobre los demás y sobre mí misma."

Candela: "Me ha servido para darme cuenta de que mi identidad digital no coincide con mi identidad real, ya que en la identidad digital soy una persona más fría y distante e intento gustarle a la gente, por eso he decidido eliminar todas mis redes sociales y siento que vivo mejor sin ellas ya que no tengo que fingir ser alguien más".

Laia: "Tot i que penso que faig bon ús, crec que després de realitzar aquesta tasca de reflexió utilitzaré el meu Instagram per transmetre valors més socials i que jo cregui que poden donar un impacte positiu. Per exemple, quan vam haver de fer el treball del consumisme vaig penjar la fotografia del cartell al meu perfil i va obtenir respostes molt bones de gent que es sentia identificada. Això em va fer sentit bé, perquè havia causat una reflexió entre els meus seguidors i crec que hauria de fer-ho més sovint."

Laura: "A classe hem analitzat les últimes 5 fotos que hem penjat a Instagram, aquest exercici m’ha fet sentir una mica incòmoda ja que m’he adonat que no reflexiono abans de penjar una foto, no penso en el missatge que puc estar donant, i m’ha fet veure que la meva identitat digital no crec que tingui gaire a veure amb la real, amb com sóc jo de veritat.

A partir d’ara intentaré reflexionar abans de penjar una fotografía, tot el que comparteixi al meu perfil vull que sigui sincer, vull compartir bons missatges i deixar de preocupar-me per quants likes tindrà una foto. Aquests likes no són reals, i jo vull que la meva identitat digital es correspongui amb qui realment sóc."

Mateu: "A plataformes com Facebook, Snapchat o Instagram es puja informació totalment irrellevant i innecessària. Moltes d'aquestes xarxes fan que estiguem contínuament pendents de coses que fan els altres (amics o desconeguts) durant el dia i realment no estiguem pendents de la nostra vida i de la gent que ens envolta. A més, moltes vegades ens fan baixar la moral, a mi personalment a vegades em fan sentir trist o sol, vec coses que fan els altres i lo bé que s'ho passen i em sento malament per no viure el mateix jo. Però realment les persones gairebé només penjen la seva part positiva i interessant de la vida. Crec que, abans de pujar qualsevol cosa a les xarxes, ens hauríem de plantejar si realment pot aportar alguna cosa a algú o simplement ho fem per sentir-nos més "guais" o importants".

__________

Volem completar les reflexions sobre la nostra relació amb les pantalles i la nostra identitat digital amb un exercici d'aproximació a la natura i, per portar-ho a terme, comptem amb la col·laboració de l'artista Sergi Quiñonero, que ens proposa el següent projecte:

El dia que anem a la platja fa sol, però també fa vent. Tot i així, treballem de valent. Comencem per una breu sessió de ioga, relaxació i meditació dirigida per la professora Leo Sanchís. La imitem per fer la salutació al sol i alguns estiraments. Tot seguit ens demana centrar-nos en un sol sentit (la oïda, l'olfacte, el tacte...) i estar atents durant 5 minuts. És asombrós com cadascú busca un lloc on estar tranquil i meditar una estona. No és fins que Leo no torna a parlar quan deixen de fer-ho.

Seguidament, ens organitzem en grups de treball i fem el que ens ha explicat el Sergi Quiñonero: pasem el nostre dibuix d'un motiu natural a escala sobre la sorra, ja sigui en forma d'alt relleu o relleu enfonsat. Alguns grups recullen materials que troben a la platja per completar el disseny.