Videoart 2021

Durant el curs 2020-2021 hem creat videoart com a projecte final del tercer trimestre de Cultura Audiovisual II (segon de batxillerat). Aquí teniu una mostra de les peces creades a partir de poemes de Montserrat Abelló, poeta tarragonina que dóna nom a la biblioteca del nostre institut, Antoni de Martí i Franquès.

Bryan: "Les paraules se m'entortolliguen a les mans"

Bryan: "El poema parla sobre què li fan sentir a l'autora les paraules quan escriu, nombrant molts exemples de fonts de "plaer", però molt variades entre sí. Això va provocar que me'n recordés de la cançó principal de "El castillo ambulante", una pel·lícula anime de la qual no faré tant d'èmfasi com ho faré amb la cançó. Aquesta sempre ha tingut un efecte increïblement hipnòtic per mi, fent-me sentir emocions contràries i contrastants, però totes a la vegada. El meu objectiu, per tant, es convertí en transmetre al meu públic totes aquestes sensacions.

(...) Vaig voler fer que hi hagués un "aura" de color que expliqués les emocions en directe, i, per això, necessitava animació, i aquesta és la raó per la que vaig utilitzar la tècnica del stop motion (més específicament, pixil·lació). També té molt a veure amb el nom del vídeo: Light Black, ja que significa "Negre clar". 

Rut: "Tulipes"

Rut: "Fent aquest vídeo he recordat molts els moviments cinematogràfics que hem estudiat i, salvant molt les distàncies, he recordat el moviment surrealista i el curtmetratge "Un gos andalús" pensant la idea del vídeo. Poder haver traslladat a la pantalla un poema d'una gran escriptora com la Montserrat Abelló que, a més a més, va dedicat a una altra de les grans com és Maria Mercè Marçal, ha estat un exercici interesantíssim de fer!

(...) L'artista Celeste Arias té una versió musicada del poema que, no només m'ha ajudat a inspirar-me per fer el vídeo i presentar-lo d'una manera més interessant i força original, sinó que sobretot m'ha permès buscar un ritme a seguir en la mostra de diferents realitats una darrere l'altra.

Prefereixo no comentar res sobre el què s'amaga darrere les metàfores del vídeo. Crec que és un aspecte important a tenir sempre en compte. Així l'espectador té molta més llibertat de pensament i no es veu limitat per les voluntats inicials de l'artista en fer les seves creacions!"

Núria: "Cadascú ha de tenir..."

Nuria Maruri Tovar- 2 BAT G cadascú ha de tenir from Nuria on Vimeo.

Núria: "Vull transmetre el que pot sentir una persona, la sensació de perdre un ésser estimat, a partir d’un malson. A partir del poema de Montserrat Abelló "Cadascú ha de tenir”.

Maria: "Memòria de tu i de mi"

Maria: "El poema "Memòria de tu i de mi" de la Montserrat Abelló em va cridar molt l'atenció ja que tractava temes que hem discutit a la classe de cultura audiovisual (principalment la falsedat de les imatges i els mitjans de comunicació, i la creativitat i desconnexió del mont digital com a sortida del nihilisme). 

Segons llegia el poema, se m'acudien símbols que podia incorporar al videoart per expressar el que tenia en ment, i un cop tenia una idea més o menys clara vaig començar a gravar. Tot i que vaig utilitzar moltes tècniques diferents, el procés de filmació no va ser gaire llarg in en menys d'una setmana ja tenia tos els plans que necessitava. Ara només calia posar-los en ordre, afegir-hi música i, és clar, llegir el poema. Durant l'edició em vaig adonar que, tot i que el meu missatge s'entenia a la perfecció, calia alguna cosa que fes de fil narratiu i cohesiones tot el vídeo. Així vaig decidir donar-li un final cíclic i acabar com havia començat.

Estic molt satisfeta pel meu treball ja que aquest m'ha permès sintetitzar tots els coneixements audiovisuals que he adquirit en aquesta assignatura i alhora expressar-me tal com soc."

Ariadna Khorsandi: "Trasbalsada"

“Em desperto trasbalsada

en un dia massa espès de sol

 

Les plantes del balcó

de tan quietes semblen mortes

 

i el pensament se m’hi clava

allí, entre els barrots.

 

I m’he de pessigar ben fort

per saber si encara hi sóc

 

o si, sense adonar-me’n,

també m’he mort.”

Montserrat Abelló (1918 - 2014)

Laura: "Contra el caire del temps"

Laura: ​"El vídeo en si és una barreja del que es pot expressar de manera figurada i literal, per exemple: en una part trobem com la paraula buit se la relaciona amb una persona sense cap ja que les coses més essencials del cos les tenim a la cara com són la vista, l'oïda, el parlar, etc. Però també trobem exemples com el de la nit, la qual represento tal qual és sense cap mena de significat darrera. Resumidament, es podria dir que aquest videoart té una característiques del moviment avantguardista Dadà, ja que el poema està format per significats i imatges a l'atzar. 

​(...) Si hagués d'escollir alguna animació de les que he fet em quedaria definitivament amb la que represento els cossos que els pobles vençuts han deixat. Literalment vaig estar casi una tarda sencera per fer només aquella part però ha valgut la pena".

Montse: "Epicur"

 

 Montse: SINOPSI

"Ara se m’ha presentat una oportunitat, he agafat un tren cap al poc que vull. Hi ha un viatge, un camí, una espera… però… un cop arriba el tren al seu destí... para. Comença tot de nou. Els cossos tímids, la introspecció d’un mateix i de l’altre, el compartir els sentiments purs, nous. La felicitat d’Epicur. Trobem allò que volem i fem nostre el moment. Ara només queden els nostres cossos sols, els nostres sentiments lligats l’un amb l’altre, amb la vida i la natura. El moment, més enllà del que vindrà, del que podrà o no podrà esdevenir, més enllà del destí i la mort."

 

I ser feliç com Epicur

amb el poc que vull

al meu abast.

I, en no esperar

ja res d'un més enllà,

no tenir por de la vida

ni de la mort.

Fragment d'un poema de la Montserrat Abelló

 

Montse: PROCÉS DE TREBALL I EXPERIÈNCIA VISCUDA

"(...) Vaig decidir fer el meu poema visual a partir dels meus sentiments i la manera d’expressar-los tant clara de l’Abelló.

(...) Dies de gravació hi van haver tres: un al tren, un a un poble coster de bon matí i l’altre a casa. Vaig tenir la sort de continuïtat que tots tres van ser dies ennuvolats i això va permetre aquest filtre gris i clar de la llum tènue i suau del vídeo.

(...) Personalment estic orgullosa del treball realitzat, ja que he sabut posar ordre a les coses que sento i plasmar-ho en el meu projecte fent així del treball de classe un treball personal. He après molt fent el vídeo i ha sigut tot un repte. A més a més, el que més m’agrada és que no només s’ha quedat en un vídeo: és i serà un record per al meu jo del futur, que podrà recordar el que estic vivint ara i els sentiments més enllà de les imatges."

 

_________________

També hem creat peces de videoart inspirades en textos de creació propis, com els que veureu tot seguit.

Jordi: "La felicitat"

Jordi: A vegades ens esforcem massa per trobar-la quan la tenim davant dels nostres ulls, en els petits instants. La felicitat.

Poema:

T'he buscat per tots els indrets possibles,

m'he perdut dins dels meus pensaments,

sense saber on et trobaria,

sense trobar-me a mi mateix.

Cada cop em feia més dèbil,

com la flama que perd contra la foscor,

i amb un somriure fals i amarg

que amagava les pors més profundes.

Era jo, el que em feia mal en buscar-te,

sense creure en mi, ni en tu,

sense veure que la solució a tot

estava realment davant nostre.

Però he crescut, i he après

que arribaràs al teu moment,

i que només és ell, el temps,

serà capaç de curar totes les ferides.

Que són els petits moments els que realment importen,

aquells instants, felicitat en petites dosis,

que perduren per sempre.

Jordi A. O.

Enric: "Plorant al tren"

Referències cinematogràfiques:

Enric: "Es tracta d'un vídeo amb una forta influència del moviment cinematogràfic francès Nouvelle Vague (nova onada). Recordem que la Nouvelle vague va ser un corrent cinematogràfic protagonitzat per un nou grup de cineastes francesos dels finals de la dècada de 1950 que pretenien trencar amb el cinema avorrit i comercial de l'època i refrescar-lo amb nous temes com la creació d'obres cinematogràfiques basades en la llibertat d'expressió i la llibertat tècnica. En el meu vídeo referencio a François Truffaut o Jean-Luc Godard a través de plans que recorden als seus films.

El meu objectiu des del principi era crear una obra visual que no tinguis cap significat més del de crear una fantasia onírica i imaginativa. (...) He utilitzat un muntatge altern que, com podem veure, no és una seqüència cronològica, sinó un conjunt d'escenes atemporals intercalades.

 

Anna: "Inefable"

Pluja d'idees:

Anna: "La confusió de la vida es barreja amb l’amor i la fascinació per aquesta quan algú es submergeix en preguntes sense resposta".

Nídia: "Para mí"

Nídia: Cançó original: To Myself - Sori (MIXNINE). Traducció a l'anglès: colorcodedlyrics.com

Traducció al castellà: pròpia. Instrumental pròpia.

 Candela: "My mind"

Candela: "La mente es la máquina creadora más poderosa del mundo: las mejores experiencias, las que no se encuentran en el mundo inteligible, se encuentran en ella. A través de ella podemos transformar nuestra realidad, pero hay que tener mucho cuidado porque a veces nos puede dejar ciegos delante de un mundo maravilloso." 

Poema:

Mente tóxica

Llevo conmigo un arma de doble filo

Me ha curado de los peores males

Y me ha hundido en las peores tristezas

Admirable es su rareza

Es capaz de empujarme al vacío

O no soltarme nunca la mano

A veces escucharla es en vano

¿Cómo lo hace?

¿Por qué?

 ¿Por qué ahora?

¿Por qué a mí?

Querida mente

Necesito un descanso de ti

 

Dúnia: "El meu cos és una gàbia"

Dúnia: "En aquest videoart es plasmen grans inseguretats i pors que constantment tinc i que és impossible resoldre-les de cop, però amb temps és molt probable que aconsegueixi trobar-me bé perquè rendir-se no és una opció. 

Tenia molt clar des del primer moment que volia una il·luminació completament diferent, així que vaig aprofitar la làmpada LED i li vaig posar el color que crec que encaixa millor amb mi. 

(...) Que l'habitació fos tan petita tenia certa part simbòlica perquè provoca angoixa i claustrofòbia i una 2a gàbia. Hi ha molts plans curts perquè són els que expressen millor, sobretot els de detall que, a més a més, permeten mantenir l'atenció en allò que vols mostrar i només allò. 

També per aquest últim projecte he aprés a usar l'after effects. Va ser molt interessant aprendre a usar un programa nou que no fos de dibuix, perquè sempre estic fent coses d'imatge fixa i llavors aquest primer contacte amb l'animació em va agradar.

Per trobar la música no em va costar massa, per aquest projecte vaig decidir no triar música clàssica sinó fragments de diverses cançons d'ara."

Miquel: "Tiempo, homicida cruel"

Miquel: "En aquest videoart he volgut parlar d'una de les meves majors pors, el pas del temps. Un fet del que no ens adonem i mai para.

Aquest vídeo, tot i parlar del pas del temps, que és constant, transmet una sensació similar a com si el temps estigués aturat. És a dir, amb aquest projecte he aconseguit aturar la meva por per uns segons.

(...) Finalment vull fer esment als símbols personals que hi ha al vídeo:

A la prestatgeria del primer fotograma s'hi veu un rellotge, el qual era del meu avi, juntament amb una rosa seca, la qual em va regalar la meva àvia el dia del funeral de l'avi. (...) El cascavell que surt en un pla detall, és molt important per a mi perquè  són el meu símbol personal i, aquest en concret, era del meu avi i el porto sempre penjat al coll.

Les roses son la meva flor preferida i, a més,  la meva àvia es diu Rosa i l'estimo molt. El castell de cartes representen els moments importants de la vida, com per exemple aquest curs, el qual ja s'acaba i sé que tota la gent que he conegut, i que ara estimo, i els moments especials que hem viscut junts, es transformaran en simples records.

L'escena on estic a terra representa la impotència i la por que em causa el no poder parar el temps, el no poder quedar-me per sempre en un moment concret de la meva vida. Les cartes representen cadascun dels meus records, quasi perduts i fent-me patir.

Finalment, es veu un metrònom, el qual faig servir quan componc cançons i una foto en la que surto jo amb 5 anys, juntament amb el meu gos, que es deia Rex i era com un germà per a mi i que, per desgràcia, va morir fa 3 anys.

Per acabar, faig menció  a la peça musical que sona durant el vídeo, la qual és la caixa de música de "For a few Dollars more", composta per Ennio Morricone per al film de Sergio Leone, pertanyent al gènere del Spaghetti Western, la qual és una de les meves pel·lícules preferides."

 ______

Exemple de sinopsi, escaleta i guió tècnic il·lustrat fets per la Maria: "Memòria de tu i de mi":

Sinopsi: La Maria es triba ofegada per la rapidesa del past del temps i la soledat en l’era de la informació, però troba una solució: la creativitat.

Escaleta:

INT – HABITACIÓ – NIT: La Maria escriu “Memòria de tu i de mi” a una llibreta.

INT – HABITACIÓ – DIA: La Maria mira pensativa per la finestra.

INT – HABITACIÓ – DIA: La Maria tatxa els dies d’un calendari i en trenca una pàgina.

EXT – TERRAT – DIA: La Maria balla descalça.

INT – HABITACIÓ – NIT: La Maria cau al llit i es posa a plorar.

INT – SALA D’ESTAR – DIA: La Maria es veu plorant al televisor. Gira el cap en busca d’ajuda i veu els seus pares llegint una revista i un diari.

INT – HABITACIÓ – DIA: Retalls de diferents cares s’ajunten a la d’una model.

EXT – TERRAT – DIA: Revista cremant-se.

INT – HABITACIÓ – DIA: La Maria obre una llibreta plena de fotografies, les agafa i comença a mirar-les.

INT – HABITACIÓ – NIT: La Maria escriu “Memòria de tu i de mi” a una llibreta.

Guió tècnic il·lustrat:

La coavaluació s'ha fet primer a mà sobre paper (de tots els vídeos estrenats a classe) i més tard a través de l'eina de coavaluació del moodle de Cultura Audiovisual (només de 8 vídeos dels companys assignats a l'atzar). 

Tràiler de l'experiència educativa, fet per Rut Nolla:

Felicitats a tots i totes!!!

_____

A l'inici del projecte va venir a visitar-nos el videoartista Nacho Mayals. Ens va explicar el seu procés creatiu i va aconsellar-nos sobre qüestions tècniques i expressives per afrontar el repte de creació d'una peça de videoart.

Canal de Vimeo de Nacho Mayals: https://vimeo.com/mayalsmira

Resum de la xerrada del videoartista Nacho Mayals a l'Institut Antoni de Martí i Franquès, 25/3/2021:

-Entre els seus referents estan els poemes visuals i els poemes objecte de Joan Brossa.

-Treu inspiració de qualsevol element del seu voltant (una notícia, un graffiti...).

-Tot i que de vegades fa servir guió, sovint es deixa portar per la improvisació (en produccions audiovisuals breus).

-Considera que el 51% d’un vídeo és el so (música, veu, efectes de so).

-Treu sons de Free Sound: https://freesound.org/ i de Yotube audio library:

https://www.youtube.com/channel/UCHae4C99XJORB7Iog62wqvw

-Remasteriza música online per transformar-la segons les seves necessitats.

-Explica que, sense benefici econòmic, podem fer servir música i imatges d’altres, sempre que apareguin als crèdits.

- Amb el programa Adobe After Effects fa els seus videocollages, treballa amb capes d’imatges fixes i en moviment.

-Té una base de dades amb clips de vídeo gravats per ell i ordenats per temes (aigua, aire, foc...) que li serveixen com la paleta de colors d’un pintor.

-Quan enquadra ho fa a través del visor, no mirant la pantalla, ja que es concentra més.

-Quan fa servir la tècnica de l’stop-motion fa servir 15 ó 16 fotos per segon.

-Li agrada treballar sota pressió.

El seu showreel (currículum visual) es pot veure a: https://vimeo.com/169671161

____

El dia 18/11/2021, durant una jornada cultural dedicada a la poeta Montserrat Abelló, es comparteixen alguns del vídeos creats amb el públic assistent a la Biblioteca del nostre Institut:

https://espaiabello.wordpress.com/2021/12/10/1a-jornada-espai-abello/

______

El dia 17 de juny de 2022 rebem el XIX Premi EduCAC de la mà de la consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya Laura Pinyol, per aquest projecte educatiu de transferència de llenguatges: poesia - audiovisuals. Recull el premi la Rut Nolla en representació de tot l'alumnat participant: https://www.diarimes.com/es/noticias/tarragona/2022/06/28/imatges_que_son_paraula_poeta_124339_1091.html

Felicitats a tots i totes per la feina feta!

De la publicitat a la contrapublicitat

Treballant el tema de la publicitat i la contrapublicitat amb l'alumnat de Cultura Audiovisual de segon de batxillerat de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2020-2021.

"Eau de Mandarine", per Jaume i Enric:

Enric: "La nostra idea principal era fer un anunci de perfum que volgués captivar, seduir i principalment emocionar a l'espectador. Per això vam tindre la idea de gravar-ho en un espai idíl·lic i molt natural. (...) Vam tindre molta sort que aquell dia feia una llum molt bona i l'anunci va quedar amb una lluminositat forta i a la vegada molt romàntica. (...) Vam utilitzar una sinestèsia en el moment que la mandarina espremuda es converteix en un pot de perfum. També destaquem que en aquella escena no vam utilitzar cap tall ni cap emmascarament, ja que és completament seguida, simplement vam posar la càmera ràpida en el moment que les mans no estaven en escena, creant la sensació que el canvi ha sigut instantani."

"Libera tus enredos", per Aina, Andrea, Berta:

Andrea: "M'ha agradat molt treballar amb aquest grup, perquè independentment que portaven el guió tècnic a les gravacions per seguir una pauta, mentre estàvem allí, cadascuna anava aportant suggeriments que finalment hem inclòs en la versió final de l'espot, i també hem experimentat amb la càmera lenta, les transicions i en definitiva el muntatge.

(...)Vam acabar donant-li un toc de paròdia hiperbolitzant els anuncis en el que les persones són molt felices i la seva vida es mou a càmera lenta per tal de donar-li també una part d'humor a la història, i crec que vam encertar molt aquesta decisió".

"Hipermordor", per Ariadna, Bryan i Ana:

Ariadna: "Es tracta d'una paròdia del típic anunci publicitari d'un supermercat, que en aquest cas és fictici com podeu veure en el títol del blog. L'objectiu principal és fer riure als espectadors i que passin una bona estona mirant-ho (...) Personalment la meva experiència és molt positiva en tots els aspectes. Vaig ser en la majoria dels casos la que filmava i això m'ha ajudat per aprendre i per adonar-me'n que no és gens fàcil, però que val la pena. M'ha servit també per veure que és molt bonic treballar amb gent que té les mateixes inquietuds que tu i que cadascú pot aportar el seu granet de sorra. En conclusió diré que estic molt orgullosa del treball que hem fet i espero que sigui d'aquells projectes que per molt de temps que passi no s'obliden mai."

"Gràcies", per Gemma, Anna, Montse, Jordi:

Jordi: "El nostre grup vam decidir fer un espot de conscienciació pel canvi climàtic. La Terra ens ha estat cuidant durant anys. Cada petit record de la nostra memòria ve donat amb alguna part d’aquesta. També és la que ens ha proporcionat poder gaudir del que o qui estimem i, per això l’hem de cuidar.

Aquest treball és una oda a la Terra. (...) Durant els nostres 17 anys de vida ens hem adonat que aquesta és tot el que tenim i no li agraïm prou tot el que ens aporta. Al sentir aquesta connexió amb la naturalesa, hem volgut transmetre-ho amb aquest text acompanyat d’una dansa i diferents plans del que a nosaltres ens aporta felicitat en la Terra i pel que li agraïm que ens cuidi a nosaltres i als éssers vius que estimem també, per deixar-nos estimar tant sense complexes ni cadenes. Amb el vídeo volem transmetre aquest amor per la terra i per la vida i així, d’alguna manera arribar a la consciència d’altres persones.

El treball de grup ha estat fantàstic. Cadascú ha aportat el seu gra d'arena i hem tingut una bona organització. També hem volgut aplicar diferents recursos apresos durant aquest any, com la semblança de formes i les metàfores audiovisuals.

El vídeo va acompanyat d'una peça a piano tocada per Montse Alzamora, la coreografia de Gemma Jiménez i un poema, el protagonista del vídeo, d'Anna Sánchez".

Poema:

Voldria donar-te les gràcies

pel tendre interior de les figues madures

per la seva pell suau i fàcil de desfer.

Donar-te les gràcies pels arbres centenaris

i el fred que glaça els dits.

Pels casquets de bala que es tornen penjolls

pel respirar del meu gat

i el saber que sempre, sempre hi haurà algú més despert.

Gràcies pel somriure de l’àvia

per l’olor de sal del mar

i les abraçades que mai no duren massa.

Pel breu moment de connexió entre dos estranys que llegeixen el mateix llibre

i la noia que toca el piano cada nit al pis de dalt.

Voldria donar-te les gràcies pels pianos

i les mans que els saben tocar

Pels qui riuen massa fort

i els qui corren

i pels qui ballen.

Gràcies per la gespa humida sota peus decalços

pels seus ulls

i les seves mans

i les seves galtes

que no hi serien si no fos per tu.

Voldria donar-te les gràcies.

Per fer-me crèixer

i al meu fill

i al fill del meu fill

i a la meva mare

i a la mare de la meva mare.

Pero també soc ells

i també soc tu

Perquè tu ets nosaltres

perquè sense tu

no som res

sense tu

no som.

Gràcies.

Anna Sánchez

"Nespresso", per Maria, Laia, Clara:

Maria: "Vam voler que el nostre target tingués característiques afins a nosaltres, ja que així ens hi podríem adreçar més fàcilment. Per tant, vam decidir fer un anunci dirigit als estudiants.

(...) L'edició va ser difícil, ja que volíem utilitzar un muntatge analític per reflectir l'estrès que sentia la protagonista i per fer-ho vam haver de gravar molts plans i fer molts talls. Per a donar aquest efecte, també vam afegir-hi una música no diegètica amb un tempo molt ràpid."

Exemple d'escaleta: "Eau de Mandarine":

EXT. BOSC - DIA, ASSOLELLAT:

                Es veuen els crèdits inicials sobre els arbres i el cel.

EXT. CAMP D'OLIVERES - DIA, ASSOLELLAT:

Figura central corre lleugerament entre les oliveres amb una capa etèria onejant.

EXT. BOSC - DIA, ASSOLELLAT:

                La figura acaricia la els arbusts mentre passa pel costat. Para un moment i mira a l'horitzó, amb intriga. Amb els peus nuus, abandona la capa i camina per la platja amb les ones acariciant la seva pell.

EXT. MAR - DIA, ASSOLELLAT:

                Segueix avançant i s'endinsa al mar, sense dubtar ni un sol moment. El mar s'esvera, la figura s'acotxa i recull una mandarina que han portat les ones.

EXT. PLATJA - DIA, ASSOLELLAT:

                La figura pela la mandarina i l'esclafa, deixant caure el suc entre els seus dits. La mà surt de l'enquadrament i retorna amb una ampolla de perfum.

EXT. BOSC - DIA, ASSOLELLAT:

                La figura s'asseu sobre un arbre i es perfuma amb l'ampolla.

EXT. SOBRE LA CAPA DE LA FIGURA - DIA, OMBRES DURES DELS ARBRES:

                Es veu l'ampolla amb il·luminació natural i també filtrada (blau, verd, vermell). El nom del producte apareix en text sobre l'ampolla.

_____

C   O   N   S   U   M   I   S   M   E
CAUSES	CONSEQÜÈNCIES	SOLUCIONS
Publicitat Merchandising Mitjans de comunicació Moda Rebaixes Nadal Sant Valentí Influencers Instagram Estereotips Pressió social Addició Enveja Neurones mirall Vanitat Avarícia Egoisme Capitalisme Globalització Obsolescència programada Economia lineal Falta de consciència col·lectiva Associar el bens amb l'èxit o la felicitat Baixa autoestima Buit emocional Inseguretat Falta de reflexió Tabús	Consum compulsiu Comprar coses innecessàries Acumular coses a casa Deutes Empobriment Falsa felicitat Ansietat Falta de valors Buit existencial Bullying Sobreexplotació dels recursos naturals Explotació laboral Explotació infantil Sobreproducció Poder dels monopolis Desigualtat social Materialisme Frivolitat Hipocresia Residus Contaminació	Contrapublicitat Publicitat de sensibilització Activisme social Conscienciació social Sensibilitat medioambiental Ètica Mirada crítica Consum responsable Comprar el que necessitem Autocontrol Valorar el que tenim Autoestima Teràpia psicològica Compra de productes locals Compartir Intercanviar Reutilitzar Reciclar Reparar Economia circular Educació Minimalisme Energies renovables Productes ecològics Comerç just Deixar de viure per treballar Trencar estereotips Natura Art Parlar obertament dels tabús

C O N T R A P U B L I C I T A T 

Després de l'anàlisi i la creació d'espots, seguim amb el tema de la contrapublicitat. Ens posicionem en aquest esquema creat conjuntament a classe (consumisme: causes, conseqüències i solucions) i elaborem una imatge contrapublicitària. Voluntàriament la compartim a les xarxes socials per tal de valorar l'acollida del missatge a transmetre.

Blanca: "Aquesta imatge mostra una nena que sembla estar contenta exteriorment perquè ha anat a comprar, però la imatge de la dreta representa la mateixa nena però per dins està trista i angoixada (realitat) perquè els problemes socials, familiars, mentals... no s'esvaeixen per anar a comprar. (...) Com a societat tenim molt interioritzada l'estafa de la felicitat i estem conformes amb aquest sistema capitalista i consumista.

Amb aquesta imatge critico, però també animo a que la gent sigui crítica i comenci a reflexionar perquè ja sabem que ens enganyen, però resulta que no hi ha un gran moviment que digui que hem de canviar aquesta gran farsa, és a dir que la societat s'ha tornat conformista. Així que crec que això ha de començar amb la reflexió personal de cadascú."

Rut: "El treball de contrapublicitat ha estat un dels més interessants de tot el curs perquè, no només s'ha quedat en un treball fet a classe que he gaudit molt realitzant, sinó que ha transcendit més enllà i penso que ha aconseguit transmetre un missatge clar als seus receptors.

Des d'un inici vaig decidir tractar un tema molt rellevant i de gran afectació al medi ambient i a la biodiversitat: les conseqüències per a la fauna animal que tenen (i tindran) els residus generats per la nostra societat capitalista i totalment irrespectuosa del segle XXI. Sovint es parla d'un període de 10 anys com a data màxima per revertir la situació del planeta. Així doncs, vaig decidir prendre aquesta data com a referència (ENCARA QUE EN PUGUIN SER MENYS) i, a partir d'aquí, establir un contrast gran amb la realitat del 2021 que podien conèixer els receptors de la fotografia.

(...) Vaig optar per il·lustrar la meva idea amb un dels aspectes que relacionen els humans i els animals i que, dia rere dia, veiem en les nostres vides sense prestar-hi gran atenció: la moda basada en teixits animals, el que es coneix arreu del món com l'animal print. A través d'aquesta moda, les persones imitem els cossos animals, les seves pells o ungles, etc. Els fotomuntatges pretenen, doncs, imaginar com serà aquesta moda d'aquí a deu anys, quan tots els animals, a destacar els marítims, s'estiguin morint i extingint a causa de residus com el plàstic: per lògica, per tant, hauríem de vestir-nos també tots combinant els teixits animals amb tot de residus.

Amb els comentaris rebuts, he aconseguit l'objectiu i això m'omple molt tant acadèmicament com personalment. (...) Fins i tot s'ha creat debat entre les persones que reflexionaven sobre les imatges!".

 

  

Dúnia i Marta: "Es treballa una de les conseqüències del consumisme. Volíem transmetre el fet que, si consumim en excés, per molt que ens facin rebaixes a vegades surt més car perquè es multipliquen els residus. A més a més volíem fer-ho amb un aire de pintura prerafaelita, semblant a l'Ofèlia de Millais."

Andrea: "La meva creació té a veure amb el consumisme que hi ha a la nostra societat, degut a que som egoistes i poc conformistes i sempre volem més i més.

Veiem com la model porta tres jaquetes: una de pota de gall, l'altre negra i per últim una de vermella. Encara així, la model vol més. Veu que arriba l'hivern i creu que no té jaquetes i, per tant, està pensant en comprar-ne més. Precisament dels colors que ja té, una negra i una altra vermella".

 

Jordi: "Sota el lema "Som el que mengem, mengem el que llencem" s'ha creat una campanya de contra publicitat imitant els cartells dels grans supermercats i cadenes de menjar ràpid. Aquestes es posen l'etiqueta de "bio" o "productes naturals" quan tot està envoltat de plàstic, residus que acaben en espais naturals, i els quals els animals confonen amb menjar. Aquesta roda es tanca, i s'ha demostrat que part dels aliments que consumim contenen microplàstics. El gran culpable d'aquest fet és la societat consumista i la producció en massa, la qual contamina i afecta el medi ambient, fent que l'emergència climàtica sigui inevitable. Aquest projecte està pensat amb la finalitat de conscienciar a la gent."

Bryan: "La intenció és que ens adonem que aquestes conseqüències són majoritàriament responsabilitat nostra, i que el producte que nosaltres triem, acaba provocant uns fets en nosaltres mateixos i en tothom."

Enric: "El meu objectiu és retratar els anuncis de menjar brossa com l'empresa de menjar ràpid del McDonald's. Tinc la intenció de fer un cartell de menjar ràpid que s'assembli a un anunci de tabac dels anys cinquanta, imitant una estètica clàssica dels anuncis de l'empresa de cigarretes de Marlboro. Tota la meva estètica estaria inspirada amb el moviment grunge i punk de la dècada dels noranta, amb un ús decadent però intrigant a l'hora.

El meu objectiu ha sigut utilitzar les mítiques patates del McDonald's i encaixar-les en una capsa de cigarretes que representaria l'embolcall de les patates fregides per a fer una metàfora de l'addicció que genera el menjar ràpid."

 

 

Andrea: "En aquesta imatge podem veure com una màquina d'aigua està generant uns texans a partir de l'aigua que extreu de la Terra. Amb aquest exercici volia denunciar la sobreexplotació de recursos materials que genera el consumisme, ja que només per fabricar uns texans es gasten entre 2.130 i 3.078 litres d'aigua. Segons la investigació realitzada per l'Observatori de l'Aigua de la Fundació Botin, aquestes dades alerten sobre el gran impacte que el sector tèxtil té en els recursos hídrics del planeta.

(...) El que volia aconseguir amb aquesta imatge era conscienciar a la gent i també a mi sobre el perill de gastar-nos els diners innecessàriament en uns pantalons que realment no necessitem, perquè d'aquesta manera, amb aquests capritxos podem acabar amb el nostre planeta i també el bé més premiat d'aquest, l'aigua. Realment uns texans no tenen el valor que té l'aigua, sense aquesta, no podríem viure, i comprant de manera cega sense saber d'on ve la nostra roba ni l'impacte que produeix, acabarem amb ella abans del previst. El consumisme és un hàbit que tenim molt interioritzat, i a vegades es necessitem dosis de realitat per poder abandonar aquesta "addicció" a les compres i despertar per intentar salvar els recursos del planeta que ara es mantenen".

 

Núria: "Aquesta imatge fa una crítica al consumisme, sense saber les conseqüències que podria tenir. I després mostra una solució que seria reciclar o reutilitzar un peça de roba vella per a poder convertiria en moderna o donar-li una altra utilitat."

Montse: "Així és la societat d'avui en dia: ens deixem enganyar per la publicitat i acabem comprant, comprant i comprant... És un joc que mai s'acaba. A més a més, no és només que comprem coses innecessàries perquè ens agradin, de vegades simplement comprem la marca, el prestigi. Però... és el prestigi de la marca equivalent a un comerç just?

Buscant idees i notícies per a fer un anunci cotrapublicitari em vaig adonar de la quantitat de marques de roba que es fan servir de l'explotació laboral per a després vendre'ns aquesta nova línia de roba tan moderna. Crec que parlo per tots quan dic que des de fa temps sabíem que algunes marques com ara Zara, H&M, Pull&Bear... s'aprofitaven d'aquestes condicions de treball pèssimes en la creació dels seus productes.

El que em va sorprendre van ser marques de més prestigi internacional com ara Victoria's Secret o Lacoste, entre d'altres. Així doncs vaig intentar buscar la manera de jugar amb els seus logos, que són més importat que el producte en sí sense la marca, de manera que reflectís el que realment significa: explotació laboral per a un consumisme innecessari.

(...) El cocodril del logotip que s'està empassant una persona: tant podem ser nosaltres com la vida d'aquelles persones que treballen amb condicions precàries nit i dia sigui en el lloc que sigui.

De veritat estàs disposat a pagar aquest cost?"

Rocío: "I el nostre món... a quin preu? Estem cegats per un món materialista i superficial que ens fa perdre la autoestima i ens ofereix una falsa satisfacció en el consumisme. Sabem el preu d'aquella bossa que tant ens agrada, sabem el preu de aquell cotxe que hem vist d'oferta, com també sabem el preu del nou model de mòbil que sortirà, però som conscients de les greus conseqüències que té per al nostre planeta el consumisme?

Aquesta foto expressa la trist història d'una societat cegada que va assassinar la mare terra per rodones d'or i papers pintats amb números. Amb tot això he après que està en la teva mà ser part del problema o mirar-ho des de fora i començar a actuar."

 

Paula: "El missatge que vull transmetre amb aquesta imatge es que tothom té imperfeccions. (...) Amb aquest anunci contrapublicitari vull denunciar els estereotips que ens fan creure que tenir arrugues, imperfeccions, taques... no és estètic

També vull criticar l'excessiva manipulació dels anuncis i imatges utilitzades per a publicitar cremes. Des del meu punt de vista, la gran majoria d'aquest anuncis abusen del Photoshop. (...) Així doncs, les promeses de les marques són falses i poca gent s'adona d’aquest fet."

Nekane: "Volia fer un GIF amb diferents fotografies de parts del cos humà que segons la publicitat serien "imperfectes" (així com les estries o l'acne), i posar a sobre "PELL". Aquest últim detall és el que uneix totes les fotografies, donant a entendre que la pell és pell, no tota és igual i no per això és imperfecta; només la fa diferent i única. Estem acostumats a veure gent de plàstic a revistes o a la televisió, donant a entendre que la pell ha de ser tota uniforme i no tenir ni una marca, estigmatitzant les estries o la cel·lulitis, i volia aportar el meu granet de sorra per demostrar que els cossos reals tenen marques, i no és dolent, és natural."